En català el verb olorar significa aspirar aire amb el nas per sentir l'olor d'una cosa. Per exemple: La Maria olora la colònia.

En canvi, aquest verb no pot expressar que les coses desprenen una olor determinada. Per designar aquesta acció es pot utilitzar el verb fer olor, entre d'altres. Per exemple: La colònia fa molt bona olor.

Per indicar que una cosa fa mala olor, l'expressió adequada és fer pudor. Així, cal dir: Deu haver de ploure perquè les clavegueres fan pudor.

En sentit figurat, el verb olorar significa descobrir per algun indici una cosa oculta. Amb aquest significat el verb olorar té el mateix funcionament que amb sentit propi. En aquests casos i per expressar que alguna cosa és sospitosa, també es poden fer servir altres expressions, com ara: fer mala olor, fer pudor de socarrim, fer mala espina, etc.

Per evitar fer un mal ús del verb olorar, cal substituir-lo per la forma verbal més escaient, segons el significat. Per exemple:

En lloc de dir...	Cal dir...
Això olora a gessamí.	Això fa olor de gessamí.
Olora a llenya cremada.	Fa olor de llenya cremada.
Aquesta habitació olora molt bé.	Aquesta habitació fa molt bona olor.
A què olora, això?	De què fa olor, això?
Les escombraries oloren molt malament.	Les escombraries fan molta pudor.
Tantes anades i vingudes oloren malament.	Tantes anades i vingudes no fan gaire bona olor.
Els comentaris del director oloren malament.	Els comentaris del director fan pudor de socarrim.
Aquest xiuxiueig no m'olora gaire bé.	Aquest xiuxiueig no m'agrada gaire.
Les seves paraules no m'oloren gens bé.	Les seves paraules fan mala espina.

 

'gust a' o 'gust de'?   'olor a' o 'olor de'?   'pudor a' o 'pudor de'?